miércoles, 27 de agosto de 2008

4.440 kg y engordando!!!!



Hola guapos y guapas! (Hay que ser políticamente correctos niños y niñas) El lunes Ona cumplió dos meses y después de un par de semanas de tensión... ha decidido volver a engordar para tranquilidad de sus papis. Tanto ha decidido que estemos tranquilos y felices que ha pasado de 90 gramos en 10 días a 330 en 5!! La niña es extremista vamos, pero para los que seáis papis sabéis que durante un tiempo lo único que importa es engordar, tiempo tendrá luego de preocuparse por adelgazar!!! Pero ayer fue otro día importante en nuestras vidas, las primeras vacunas. La primera fue bebida y, siendo como es hija de sus padres, se la bebió sin rechistar ni un poquito, vamos que sólo le faltó lamerse y pedir otra. Pero las pinchadas ya no fueron lo mismo. Haciendo honor a su padre que odia las agujas (según dice él, aunque lleva varios piercings y tatuajes!!!!) montó la de Dios es Cristo, vamos, que los niños que estaban fuera tenían cara de pánico cuando salimos de la consulta, yo creo que alguno salió corriendo!!! Ella, como ya os he dicho, lloró lo que no está escrito, pero la mami, o sea sé yo misma, estube a puntito. Vaya con el instinto materno, yo que odio las agujas más que mi esposo y que tengo un largo historial de lágrimas por los ambulatorios de Reus, hubiera preferido que me las hubieran puesto todas a mí... que penita da!!!!! Pero superada la prueba, al menos no ha tenido fiebre ni esas cosas típicas después de vacunarse, y es que mi niña es una campeona!! Por cierto amiguitos y amiguitas, a ver si hacéis comentarios, que soy una mami aburrida y si no tengo respuesta me frustro y puedo caer en depresión (por favor, que entro todos los días para ver vuestros preciosos comentarios y na de na!!!!!!!!!) Muchos besos y hasta pronto!!!!!!!!!

martes, 29 de julio de 2008

3 Kg 890 grams


Hola família!! Avui hem anat al pediatra, a veure com evoluciona el nostre petit gremblin. Senyores i senyors: ja pesa 3 Kg 890 grams i medeix 55'5 cm. És a dir, que ha engreixat 840 grams i ha crescut 7'5 cm!!
Ja pot la senyora, es passa tot e dia enganxada a la teta, així ja pot crèixer.
És un consol però, que tot vagi bé, sobretot quan has passat una nit com la d'avui. Només hem dormit 3 hores i mitja. Sembla que sapigui que al dia següent has de matinar!!!
Així doncs, us deixo perquè vaig a veure si em deixa fer una vacaineta abans de dinar, si és que em deixa dinar, .... això és un no parar!!!!!!!!

Petonets a tots!!!

jueves, 24 de julio de 2008

EL PRIMER MES





Hola família!!!!!
Doncs sí, demà l'Ona fa un mes. Us preguntareu tots com ha anat, doncs per això està aquí la mare, per expiclar com ha estat.
Després d'arribar a casa de l'hospital, el primer i segon dia, va ser genial. Jo estava eufòrica i res no podia amb mí. El pare ho mirava tot amb ulls com a plats, li semblaba mentida que jo encara tingués forces. I a tot això, l'Ona ja feia "amagos" de com seria la nostra vida ara per ara.
Al tercer dia la realitat va arribar per a tots: l'Ona no vol dormir, no vol deixar de plorar, només vol teta i braços i que tothom estigui per ella, que per això és la nova reina de la casa. No patiu que no li passa res de dolent, ella no para de crèixer (6 cm) i engreixar (gairebé un kilet), segons diuen el professionals, és només que ella és així, com el futbol. Que s'ha de tenir paciència, que al mes canvien (jejejejejeje), encara que també està aquella mare optimista de mena que et diu: "la meva nena va plorar fins els 6 anys" i tú penses "i jo em moro, fixe".
És dur, molt dur. Ja t'ho diuen que la vida canvia molt, però fins que no ho veus no ho creus.
Ara bé, quan l'Ona em mira, quan somriu, quan la tincs als braços... sento que és el millor que he fet a la vida, que ja no podria viure sense ella. I és que és preciosa la nostra nena.
El pare fa tot el que pot, no penseu, jo només li puc retreure que no nasqués amb pits, ja veus que li costava amb ell tenir unes "tetitas" que donessin llet...
Ja us aniré explicant com continua la vida. Si és veritat o no que després del primer mes canvia la vida.

sábado, 28 de junio de 2008

Ona metal forever!


Aqui un amic m'ha tunejat a ma filla Ona, per ser més heavy que ningú.

Aqui la teniu ;)

Gràcies Juanfran!

miércoles, 25 de junio de 2008

JA SOM PARES!!!!

Si familia, ja som pares, tot a hanat moooooolt bé!

No ha patit gaire la mare, pràcticament només una hora, després la peridural ho ha fet tot.

Ha començat a les 7h les contraccións i a les 10:00h hem anat a l'hospital, ja estava de 5,5cm. Sobre les 12:30h ja estava de 9 cm, i la valenta mare ho ha portat molt bé. Li han posat l'anestèsia, i després era l'Ona la protagonista, estava mirant cap al cel, boca amunt, i ens han tingut fins a les 16:15h esperant a veure si girava, com que no ho feia, l'han ajudat els metges, que han felicitat a la mare, una autèntica heroïna!

Amb 7 vegades que ha empès ja ha nascut. Preciosa!

Que us sembla!!!

jueves, 19 de junio de 2008

Avui l'Ona no vol sortir!

Moooooolt bones a tots.
Perdoneu per la meva absència, però he estat molt atrafegat amb altres cosetes.

Un cop la vida torna a la normalitat, us escric per informar-vos.

Avui és el dia que l'Ona, segons els càlculs de tots els experts, ha de néixer. Però sembla que s'estima tant a sa mare com el seu pare, i no vol sortit a saludar.

Crec que ens farà a tots esperar una mica. Potser espera que sigui Sant Joan, per tirar mols petards.

Tranquils que de totes, totes us informaré si hi ha alguna nova.


Salut a tothom.

De part dels dos pares: ESTEM MOLT NERVIOSOS