La verdad sobre el caso Harry Quebert

Hoy os quiero recomendar este libro que leí hace unos meses, me lo recomendó Laura, una amiga devoradora de libros.

La verdad es que el libro me duró muy poco, y lo divertido es que la lectura la hice a la vez que Lourdes mi esposa, y se generó una vorágine lectora entre los dos.

La novela es un gran thriller, con una trama plagada de giros y sorpresas. Una estructura narrativa original y unos personajes muy bien construidos.

Y togo gira alrededor de: ¿Quién mató a Nola Kellergar? 

El protagonista Marcus Goldman un joven escritor de 28 años se convierte en una gran promesa de la literatura americana. Se ve acosado por la editorial para que publique su segunda novela, entra en una crisis creativa y ya desesperado va a buscar auxilio a su mentor Harry Quebert.

A partir de aquí no os voy a desvelar nada más y os animo a todos a que lo leáis es un libro que deberíais leer en vuestra vida. No lo dudéis!

Autor (extracto de su web oficial):

Joël Dicker es un novelista suizo, nacido el 16 de junio de 1985 Es de Ginebra, una ciudad de habla francesa en el oeste de Suiza. Asistió a escuelas de Ginebra, y la Facultad de Derecho de la Universidad de Ginebra. Recibió su Maestría en Derecho por la Universidad de Ginebra en 2010.

A los diez años, Joël fundó "La Gazette des Animaux" (Gaceta Fauna), una revista sobre la naturaleza que él dirigió durante siete años.

A los 20 años hizo sus primeros intentos como escritor de ficción y su cuento, "Le Tigre", le fue otorgado en 2005 por PIJA (Premio Internacional para Jóvenes Autores de habla francesa). 

A los 24 años, escribió "Les Jours Derniers de Nos Pères" (Los últimos días de nuestros padres), una novela que narra la historia real pero poco conocido de la SOE, una rama subterránea del Servicio Secreto de Inteligencia británico.

En 2010, ganó el "Prix des Ecrivains Genevois" (Premio de Ginebra de Escritores), un premio para los manuscritos no publicados, con "Les Jours Derniers de Nos Pères". Que fue publicado finalmente en 2012.

Durante los dos años entre la escritura de "Les Jours de Derniers núms Peres" y su publicación, Joël trabajó en una nueva novela. Estudió todas las críticas que había recibido para "Les Jours Derniers de Nos Pères" y trabajó en su estilo. 

En Norte América, él pasaba todas las vacaciones de verano en Nueva Inglaterra cuando era niño. Después de dos años de duro trabajo, terminó este libro en mayo de 2012 "La Vérité sur l'Affaire Harry Quebert".

CASTELLANO

Título: La verdad sobre el caso Harry Quebert

Autor: Joël Dicker

ISBN: 9788420414065

Editorial: ALFAGUARA

Núm. páginas: 672 pág.

Año:2013

CATALÀ

Títol: La veritat sobre el cas harry Quebert

Autor: Joël Dicker

ISBN: 9788496735859

Editorial: LA CAMPANA

Núm. pàgines: 688 pàg.

Any: 2013

Com passa el temps...

El temps passa volant.

Això ho tenia abandonat, i al trobar-ho aquí intacte, he decidit tornar a passar a saludar.

A Casa nostra seguim sent quatre. Però l'Ona ja té 6 anys i el Kai està a punt de fer els tres.

Algunes coses canvien... ja anirem explicant quines!

Salut a tothom

A NEW HOPE (Jaume Margalló)

Una nova esperança. He triat aquest títol, perquè avui és un gran dia per a mi. Ha nascut el meu segon fill. Per què aquest títol? Per què una pel·lícula que molts potser coneixeu té aquest títol, i va ser l’any que jo vaig néixer.

Vaig ser pare l’any 2008 per primer cop, i realment em sentia malament per com anaven les coses pel món. I el 2010 vaig conèixer Pirates de Catalunya. I vaig decidir posar un granet de sorra pel futur de la meva filla Ona.

Avui ha nascut el meu segon fill, el Kai, i jo segueixo dins el vaixell que tots els pirates compartim, per crear una nova manera de gestionar, no sols el país, sinó l’autonomia, la ciutat, … De fet, com crear una nova manera de fer política. Com tornar als polítics al seu lloc, que només han d’exercir la voluntat del poble en tot moment.

En l’època actual, estem vivint una crisi, no tant sols econòmica i social, sinó una crisi de valors. S’ha perdut l’educació en molts racons, el sentiment de col·lectiu arreu per on anem, i la voluntat de compartir un mateix espai i unir esforços sembla extingida.

Però en les distàncies curtes em trobo força gent que pensen en el col·lectiu, son educats, comparteixen amb germanor tot allò que tenen. I doncs que ha passat? Que l’egoisme s’ha menjat la societat? Ja no som un col·lectiu, som un JO?

Vinc a reivindicar amb aquest modest escrit, que ha nascut un nou ciutadà, en Kai, un nou ésser humà, no és egoista, és un supervivent, no és egoista, no sap que és el JO, però tot i ser amb sa germana Ona el més important de la meva vida, només són 2 dels més de 7000 milions de motius que tinc per continuar remant, i demanant-vos a tots una cosa.

Podeu ajudar-nos a millorar aquest món? Podem tornar la gestió de la societat al poble? No creieu, que si més no, ells no tenen cap culpa del nostre egoisme? No és mereixen un món millor?

Si us plau pirates, amics, companys, ajudeu-me a ajudar-los i a ajudar-vos. Aquest món nostre només n’és un, i ens el mereixem tots. L’hem de cuidar, i els polítics del segle passat han de transformar-se en pirates, que només executen la voluntat del poble.

Només necessitem que tots fem un petit esforç, que convencem a la gent que hi ha una nova esperança, A NEW HOPE, aquest món, amb els pirates, anirà millor.

Només vull compartir avui la meva il·lusió, felicitat, i ganes de fer d’aquest un món millor.
Gràcies a tots.

Jaume Margalló

Ressucitem això?

Potser ho ressucitem,  doncs potser m'animo a redissenyar això i ens animem a escriure.
Us ve de gust? M'he fet vell o gran?

Ja tenim de nou l'iphone

Bé ja tornem a estar en el cibermón conectats. Altre cop per aqui amb aquesta joia de telèfon, amb twitter, blogger, facebook, mail, ... Tot a la butxaca.
Salut amics!


- Posted using BlogPress from my iPhone

Provant programes

Estic provant un programa per poder penjar posts desde el telf. I sembla que va molt bé.

Ja és tard i va sent hora de dormir. Bona nit.


- Posted using BlogPress from my iPhone